Un blog con cuestiones, ejercicios, problemas, aplicaciones y comentarios relacionados con los contenidos de Matemáticas del primer curso de Bachillerato en la modalidad de Ciencias Sociales
jueves, 11 de octubre de 2018
Acerca de la tasa anual equivalente (TAE)
$\square$
miércoles, 7 de septiembre de 2016
Abrimos una cuenta bancaria, a interés compuesto, con una tasa de interés anual del 1,7% ...
a) Calcular la $\text{TAE}$ ( tasa anual equivalente )
b) Al cabo de cierto tiempo, retiramos el dinero de la cu enta: $1\,500\,00$ euros. ¿Durante cuánto tiempo hemos tenido el dinero en la cuenta?
SOLUCIÓN.
a)
Calculamos el valor de la $\text{TAE}$ mediante la fórmula deducida en clase:
$$\text{TAE}=\left(1+\dfrac{i}{f}\right)^f-1$$ Teniendo en cuenta que los intereses se acumulan al capital con una frecuencia $f$ de $\dfrac{12}{2}=6$ veces al año y que la tasa de interés anual en tanto por unidad es $i=\dfrac{1,7}{100}=0,017$ ya podemos aplicar la fórmula con estos datos, resultando $$\text{TAE}=\left(1+\dfrac{0,017}{6}\right)^6-1=0,0171=1,71\,\%$$
b)
El capital acumulado hasta un cierto instante de tiempo $t$ ( expresado en años ) viene dado por $$C(t)=C_0\cdot \left(1+\dfrac{i}{f}\right)^{t\cdot f}$$ Teniendo en cuenta que el capital final es igual a $1\,500\,00$ euros y que el capital inicial es $C_0=1\,200\,00$ euros ( recordemos, también que $f=6$ ), llegamos a una ecuación del tipo exponencial $$1500=1200\cdot \left(1+\dfrac{0,017}{6}\right)^{6\,t}$$ que simplificada queda $$\dfrac{5}{4}=1,0028^{6\,t}$$ Para despejar la incógnita $t$ extraemos logaritmos en ambos miembros de la igualdad $$\ln \dfrac{5}{4}=\ln 1,0028^{6\,t}$$ y por tanto $$\ln \dfrac{5}{4}=6t\cdot \ln 1,0028$$ luego $$t=\dfrac{\ln(5/4)}{6\cdot \ln 1,0028}\approx 13,009 \; \text{años}=13 \; \text{años}\; 3\quad \text{meses}\; 18 \; \text{días}$$
$\square$
domingo, 15 de noviembre de 2015
Calcular la TAE
SOLUCIÓN.
Procedemos a aplicar la fórmula para el cálculo de la Tasa Anual Equivalente:
a) Si la frecuencia de liquidación es de $12$ veces al año, $f=1$, $TAE=I$ ( como ya hemos comentado en la observación ); en efecto $$\text{TAE}=\left(1+\frac{0,03}{1}\right)^{1}-1=0,03=3\,\%$$
b) Si la frecuencia de liquidación es trimestral, es decir, se ésta se realiza $\dfrac{12}{3}=4$ veces al año, $f=4$, obtenemos $$\text{TAE}=\left(1+\frac{0,03}{4}\right)^{4}-1=0,0303 \approx 3,03\,\%$$
c) Si la frecuencia de liquidación es mensual, esto es, la liquidación se realiza $\dfrac{12}{12}=1$ vez al año, $f=12$, obtenemos $$\text{TAE}=\left(1+\frac{0,03}{12}\right)^{12}-1=0,0304 \approx 3,04\,\%$$
$\square$
Observación:
En este ejemplo comprobamos que el valor de la TAE crece conforme la frecuencia de liquidación de intereses aumenta, y viceversa.
[autoría]
jueves, 5 de noviembre de 2015
Fórmula del capital final ( a interés compuesto )
Denotamos por:
$C(j)$: capital al término del $j$-ésimo año ( $j=0,1,\ldots,t$ )
$C_0:=C(0) \ge 0$: capital inicial
$C_{\text{final}}:=C(t)$: capital final
$t$: número de años en depósito
$i$: tasa de interés anual
$f$: frecuencia de liquidación de intereses ( y del pago de la cuota ) en el intervalo de $1$ año
Vamos a suponer, primero, que $C_0=1$, y que $f=1$. Entonces:
al término del primer año obtenemos: $C(1)=1+i$
al término del segundo año: $C(2)=C(1) \cdot (1+i)=(1+i)^2$
al término del tercer año: $C(3)=C(2) \cdot (1+i)=(1+i)^3$
...
y al finalizar el $t$-ésimo año: $C(t)=C(t-1) \cdot (1+i)=(1+i)^t$
Luego el capital final, $C_{\text{final}}$, producido en estas condiciones ( los términos de la sucesión $[C(j)]$ crecen ( $1+i \succ 0$ ) de forma geométrica ) es $$C(t)=C_0\cdot (1+i)^t$$ Podemos generalizar, ahora, esta fórmula, para $C_0 \neq 1$ y $f \succ 1$ escribiendo la expresión general $$C(t)=C_0\cdot\left(1+\frac{i}{f}\right)^{t\cdot f}$$ Cabe apuntar aquí que $\left(1+\frac{i}{f}\right)^{t\cdot f}$ es creciente con $f$.
Tasa Anual Equivalente ( TAE ):
En el caso general ( $f \succ 1$ ) se utiliza la denominada Tasa Anual Equivalente, muy útil para comparar productos bancarios, al objeto de poder tomar una decisión a la hora de contratar uno u otro. Se basa en lo siguiente: en $1$ año, el capital final ( al cabo de ese año ) que se obtiene, pongamos que con $C_0=1$ ( es irrelevante el valor de $C_0$ ), en términos de esta tasa equivalente, ha de ser igual a $$1+\text{TAE}$$ y, por otra parte, según lo dicho arriba, ha de contabilizarse como $$\left(1+\frac{i}{f}\right)^{1\cdot f}$$ luego $$1+\text{TAE}=\left(1+\frac{i}{f}\right)^{f}$$ y por tanto $$\text{TAE}=\left(1+\frac{i}{f}\right)^{f}-1$$
NOTA: Evidentemente, en el caso de que $f$ sea igual a $1$ ( liquidación con período de $1$ año de los intereses que se van generando ) tendremos que $\text{TAE}=i$, como debe ser.
$\square$
[autoría]
viernes, 20 de marzo de 2015
Un exercici bàsic sobre el problema de l'interès compost
Enunciat:
Primera part:
Considerem una quantitat $C_{0}$ (donada en unitats monetàries arbitràries ) que cada determinat interval de temps produeix un benefici que calculem com una part proporcional del valor de la quantitat acumulada a l'interval de temps anterior. Designem amb la lletra $i$ ( en tant per u ) aquesta part proporcional, i l'anomenarem taxa d'interès nominal ( referida al període de temps establert ). Quina quantitat queda acumulada al final de l'n-èssim interval de temps ? Quin benefici ( interès ) s'obté ?.
Segona part:
Volem fer un pla d'estalvis i, per això, dipositem un capital inicial $C_0$ de $600,00\,\text{euro}$ en un dipòsit bancari, a una taxa d'interès anual $i$ del $2\,\%$ un temps total de $2 \;\text{anys}$. Tenint en compte que la freqüència $f$ amb què es compatibilitzen els interessos és igual a $4$ ( trimestralment ), calculeu:
  a) El capital final $C_{final}$
  b) Els interessos finals $I$
  c) El valor de la taxa anual equivalent ( $\text{T.A.E.}$ ) d'aquest pla d'estalvis
Solució de la primera part:
Al final del primer interval la quantitat $C_0$ s'ha convertit en $C_0+C_0\,i$ que, per comoditat, expressem de la forma $C_{0}\,(1+i)$
Al final del segon interval, trobem $C_{0}\,(1+i)\,i+C_{0}\,(1+i)$ i, traient factor comú, es pot escriure de la forma $C_{0}\,(1+i)^2$
Al final del tercer interval, trobem $C_{0}\,(1+i)^2\,i+C_{0}\,(1+i)^2$ i, traient factor comú, es pot escriure de la forma $C_{0}\,(1+i)^3$
I, així, successivament, d'acord amb la regla de formació del valors dels termes d'una successió geomètrica. Per tant, és clar que al final de l'n-èssim interval trobarem una quantitat acumulada $C_n$ igual a $C_{0}\,(1+i)^n$
El benefici obtingut ( que anomenem interès compost i designem amb la lletra $I$ ) és, per definició, $C_n-C_0$ i, operant, s'escriu
$I=C_{0}\,(1+i)^n-C_0$
  $=C_0\,\big((1+i)^n-1\big)$
Solució de la segona part:
a)
Tenint en compte, ara, que, el nombre d'intervals $n$ és igual a $f\cdot t$ i que, per tant, la taxa d'interès que cal tenir en compte per a cada interval és igual a la taxa d'interes anual (nominal) dividida pel nombre d'intervals, $\frac{i}{f}$, podem escriure que el capital final $C_{final}$ és igual a
    $C_{final}=C_0\,\big(1+\frac{i}{f}\big)^{f\,t}$
                $=600,00\,\big(1+\frac{0,02}{4}\big)^{4\cdot 2}$
            $\approx             624,42\;\text{euro}$
b)
El benefici o ( interès final ) és igual a $C_{final}-C_0$, és a dir, $24,42\; \text{euro}$
c)
A partir de la freqüència $f$ amb què es fan efectius els interessos periòdicament, i, de la taxa d'interès nominal $i$, la taxa anual equivalent $\text{T.A.E.}$ es una estimació del rendiment d'un producte financer. Aquesta taxa anual equivalent ( $\text{T.A.E.}$ ) es calcula igualant els interessos que produeix un determinat capital inicial $C_0$ durant un any ( $t=1$ ) comptant: d'una banda, els interessos que produeix d'acord a una taxa d'interès igual a la taxa anual equivalent $\text{T.A.E}$ ( que, precisament, volem calcular), i, de l'altra, els interessos que produeix el mateix capital inicial $C_0$ segons el mode d'interès compost establert ( a una taxa d'interès nominal $i$ i amb una freqüència de capitalització $f$ ).
Per comoditat ( i sense pèrdua de generalitat ) suposarem que el capital inicial $C_0$ és igual a una unitat monetària ( $C_0=1$ ); per tant, d'acord amb el que s'acaba de plantejar, escriurem la següent equació:
    $1+\frac{\text{T.A.E.}}{1}=\big(1+\frac{i}{f}\big)^{1\cdot f}$
d'on, aïllant la incògnita, que és la $\text{T.A.E.}$, arribem a l'expressió que ens ha de servir per calcular aquesta taxa anual equivalent:
    $\text{T.A.E.}=\big(1+\frac{i}{f}\big)^{1\cdot f}-1$
Finalment, substituint les dades del problema ( $i=0,02$   $f=4$ ), trobem el següent resultat:
    $\text{T.A.E.}=\big(1+\frac{0,02}{4}\big)^{1\cdot 4}-1$
                $= 0,02015(05\ldots)$
                $\approx 0,0202(\ldots) \rightarrow 2,02\,\%$
Nota 1:     Com que $f$ representa el nombre d'intervals de capitalització en un any, $f \ge 1$
Nota 2:     Cal remarcar el fet que $\text{T.A.E.} \ge i$ atès que si $f\;\uparrow$, $\text{T.A.E.}\;\uparrow$; en particular, si $f=1$, $\text{T.A.E.}=i$.
$\square$
viernes, 1 de octubre de 2010
Cálculo de la TAE. Un ejercicio de programación en C/C++
//-----------------------------------------------------------------
// Càlcul de la Taxa Anual Equivalent
// Joan Aranès Clua
// data: 20/11/2001
// Aquest programa calcula la TAE (Taxa Anual Equivalent)
// a partir de:
// 1. la taxa d’interès nominal anual, i (expressada en tant per u)
// 2. i del nombre de pagaments de fraccionament, n
// segons la fórmula: $TAE = ( 1 + i/n )^n-1$
//-----------------------------------------------------------------
#include <stdio.h> //printf i scanf
#include <stdlib.h> //system() .. per a la f. cls
#include <math.h> // càlculs
void main()
{
double i; // taxa d'interès nominal (dada d'entrada)
double n; // nombre de pagaments de fraccionament (dada d'entrada)
double tae; // TAE anual (resultat del programa expressat en %)
system("cls"); //esborra la pantalla
printf("taxa d'inter\x08As nominal - expressada en tant per u -:\n");
scanf("%lf",&i);
printf("nombre de pagaments de fraccionament:\n");
scanf("%lf",&n);
tae=pow(( 1 + i/n ), n)-1; //càlcul de la TAE
printf("TAE = %.4lf \n",tae);
}