martes, 17 de marzo de 2015

cuestiones sobre estadística descriptiva ( artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Un conjunt de valors d'una variable estadística $X$ presenta les següents característiques:
  (a) el polígon de freqüències és simètric respecte de la recta perpendicular a l'eix d'abscisses que passa per $\bar{x}$
  (b) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-s,\bar{x}+s]$ és del $80,5\%$
  (c) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-2s,\bar{x}+2s]$ és del $99,8\%$
  (c) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-3s,\bar{x}+3s]$ és del $99,9\%$
Es pot afirmar que el polígon de freqüències d'aquest conjunt de valors segueix el perfil d'una distribució normal ( campana de Gauss ) ?.

Solució:
La primera característica (a) sí que és pròpia d'una distribució normal o de Gauss; per contra, les altres tres, no. Si ho fossin, es compliria que:
  (i) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-s,\bar{x}+s]$ fóra del $68,26\%$
  (ii) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-2s,\bar{x}+2s]$ fóra del $95,44\%$
  (iii) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-3s,\bar{x}+3s]$ fóra del $99,74\%$
Com es pot veure, el conjunt de valors donat és excessivament "punxegut" per poder-lo assemblar a una campana de Gauss.
$\square$

[nota del autor]

Cálculos estadísticos con la ayuda de una calculadora científica básica ( artículo escrito en catalán )

Quan fem servir la calculadora científica per fer estadística observarem que una de les funcions predefinides de la màquina correspon a una tecla amb la grafia $\sum\,x^2$. Per què serveix aquesta tecla ? - hem preguntem alguns alumnes quan encara no hi estan prou avesats -. Bé, aquesta tecla serveix - havent entrat cada valor de la variable estadística $X$ - per calcular la variància de la varible estadística X fent ús de la propietat
$V_x = \frac{1}{n}\sum\,x^2 -\big(\frac{1}{n\,}\sum\,x\big)^2$
( on $n$ és el nombre de valors de $X$ )
la qual es demostra a partir de la definició de variància (mitjana aritmètica de les desviacions al quadrat del conjunt de valor de X respecte de la mitjan aritmètica). Calcular la variància fent ús de la propietat esmentada és molt més eficient a efectes de càlcul que no pas fer ús de la definició.


Recordem que la desviació estàndard es igual a l'arrel quadrada de la variància. També podem conèixer-la fent ús de la calculadora, de forma directa, prement la tecla que porta la grafia $\sigma_n$ (si treballem amb la població) o bé $\sigma_{n-1}$ (si treballem amb una mostra de la poblacio).


No obstant això, pot ser interessant conèixer el valor de la suma dels quadrats del valors de $X$ amb altres finalitats. Per exemple, quan resolem un problema de regressió lineal de $Y$ sobre $X$, per calcular el pendent de la recta de regressió lineal que és igual a la la raó entre la covariància de les variables $X$ i $Y$ i la la variància de la distribució marginal de $X$ (havent calculat la covariància amb l'ajut d'una taula de valors).


Per altra banda, alguns models de calculadores científiques més senzilles (els antics models de la C. fx82 del segle passat) permeten també fer càlculs elementals de correlació lineal entre variables; per això, cal fer ús de la tecla $\sum\,xy$, la qual serveix per calcular la covariància
$C(X,Y) = \frac{1}{n}\,\sum\,xy - \big(\frac{1}{n}\,\sum\,x \big) \cdot \big(\frac{1}{n}\,\sum\,y \big)$
Val a dir que els models de calculadores científiques elementals actuals, com ara la C. fx 82 MS, permeten calcular els coeficients de la recta de regressió lineal entre les variables $X$ i $Y$ d'una forma molt còmoda i directa (que no pas en en el cas dels models antics de la mateixa màquina): s'obté fàcilment (amb la pulsació de la tecla corresponent): el pendent, l'ordenada a l'origen i el coeficient de correlació lineal o de Pearson.


Fent ús dels models moderns de les calculadores científiques bàsiques (C. fx 82 xx ), també podem consultar sobre el valor de les sumes esmentades, sobre la distribució conjunta i les d. marginals. I, a més, també és possible treballar amb altres patrons de correlació (models: potencial, exponencial, logarítmica ...). Aquest model bàsic, o bé d'altres equivalents (d'aquesta o d'altres marques) és permès als exàmens de les PAU i als exàmens de les assignatures de primer cicle de moltes llicenciatures i diplomatures; no és així amb d'altres models, més avançats de calculadores científiques (calculadores gràfiques o bé calculadores programables).


Les modernes calculadores científiques (tot i tractant-se dels models bàsics) permeten entrar el valor i la freqüència corresponent en una taula de freqüències que apareix a la pantalla, fent estalvi de l'antic procediment (antigues calculadores fx 82) consistent a suma de forma acumulada fent <"valor" ; "freqüència"> M+ (havent ordenat prèviament els valors de $X$ en una taula de freqüències amb llapis i paper.


Aquest utilitat (taules de freqüències en pantalla) ens permet també fer servir les funcions estadístiques per fer càlculs de variable aleatòria discreta (Batxillerat). Per tant, podrem calcular l'esperança matemàtica (o valor esperat) i la variància de la v.a. discreta X fent servir les mateixes tecles emprades per resoldre problemes d'estadística descriptiva d'una variable estadística.


Les calculadores que incorporen mòduls de càlcul simbòlic no es permeten actualment als exàmens de les PAU i tampoc als exàmens de les matèries de primer curs de molts estudis de grau (universitat); ara bé, el seu ús com a eina d'estudi (així com altres elements del programari matemàtic: MAXIMA, DERIVE, SCILAB, etcètera) és - naturalment - altament recomanable.



[nota del autor]

Interès simple vs interès compost

Enunciat:
Dipositem per un temps de $8$ anys un capital inicial, $C_0$, de $1\,500,00 \, \text{euro}$ en un compte bancari, a una taxa d'interès nominal, $i$, del $2\,\%$ anual. Calculeu el capital final $C_8$, i el valor de l'interès final, $I_{8}$, d'acord amb els següents models:
  (a) interès simple
  (a) interès compost

Solució:
Designem per $n$ el nombre d'intervals de temps al final de cadascun dels quals es fan efectius els interessos i que en el cas que ens toca és igual a $8$ anys. Llavors,
  (a)
Segons el model d'interès simple ( progressió aritmètica ) l'interès final és
    $I_{n}=C_{0}\,i\,n$
per tant
    $I_{8}=1\,500,00 \cdot 0,02\cdot 8 = 240,00 \, \text{euro}$
i el capital final,
    $C_n=C_0+I_n$
és igual a
    $C_8=1\,500,00+240,00 = 1\,740,00 \, \text{euro}$

  (b)
Segons el model d'interès simple ( progressió geomètrica ) el capital final és
    $C_{n}=C_{0}\,\big(1+i\big)^{n}$
per tant
    $C_{8}=C_{0}\,\big(1+0,02\big)^{8} \approx 1\,757,49 \, \text{euro}$
i l'interès final serà igual a
    $I_n=C_n-C_0$
pren el següent valor
    $I_8 = C_8 - C_0 \approx 1\,757,49 - 1\,500,00 \, \text{euro}$
          $ \approx 257,49 \, \text{euro} $
$\square$


[nota del autor]

sábado, 14 de marzo de 2015

La idea central del càlcul amb logaritmes

La idea central del càlcul logarítmic es, de fet, senzilla. Considerem les potències successives d'una base donada, per exemple, de base $2$:
$\{2^{0},2^{1},2^{2},2^{3},2^{4},2^{5},2^{6},2^{7},2^{8},2^{9},2^{10}, \ldots \}$, és a dir,
$\{1,2,4,8,16,32,64,128,256,512,1024,\ldots \}$. Observem que si volem multiplicar dos nombres d'aquesta llista, per exemple $16$ per $32$, sense calculadora (ens constarà una mica, no gaire) n'hi ha prou que, entenent que el resultat ha de ser, lògicament, una altra potència de base $2$, ens adonem, a més a més, que ha de ser aquella que tingui com a exponent la suma dels exponents dels dos factors, $16$ i $32$ - expressats com a potències: $2^4$ i $2^5$ -, és a dir, el resultat (del producte) ha de ser la potència de base $2$ i exponent igual a $4+5$. Si tenim tabulats els valors de les potències en relació a l'exponent, tan sols caldrà consultar aquestes taules i ens estalviarem de fer aquesta multiplicació amb llapis i paper. Certament, els nombres $16$ i $32$ no són pas tan terribles; ho podríem fer amb llapis i paper sense tenir molts problemes – recordem que hem decidit no fer ús de la calculadora i volem reproduir la idea central del càlcul logarítmic, com en el segle disset -, però i si volguéssim multiplicar $32768$ per $2048$ (dos nombres que també són potències de base $2$, amb exponents respectius $15$ i $11$) ? Ara ja li comencem a veure el sentit, oi ? Doncs bé, procedirem de manera semblant. Diguem, primer de tot, que s'anomena logaritme en base $2$ a l'exponent de la potència (en base $2$) i antilogaritme al valor de la potència - tal com hem comentat, aquestes dues quantitats se suposa que les tenim tabulades i que les podem fer servir sempre que vulguem fer, per exemple, una multiplicació -; llavors, tan sols ens cal sumar els exponents dels factors (els logaritmes) i a partir del resultat d'aquesta suma, consultar la taula per trobar l'antilogaritme (el resultat del producte).


Esquematitzem aquests passos per fer-ne remarca:
Volem multiplicar $32768 \cdot 2048$, per això, llegim els exponents a les taules ( $15$ i $11$ ) i els sumem, $15+11 = 26$. A continuació, consultem a les taules quin és l'antilogaritme corresponent a l'exponent $26$ i obtenim el resultat de la multiplicació: $67\,108\,864$


Si en comptes de multiplicar volem dividir, per les propietats de les potències, caldrà fer quelcom semblant, però restant els logaritmes i, amb aquesta quantitat, llegir el valor de l'antilogaritme a les taules. I, no cal dir que també podem efectuar potències successives, calcular radicals, etcètera


Tot el que s'acaba de dir per a potències de base $2$ es pot generalitzar en la propietat
$\log_{b}{a}=l \Leftrightarrow b^l=a$, sigui quin sigui el valor de la base $b$ escollida (a l'exemple, per simplicitat, he escollit el valor $2$). Per calcular amb logaritmes, tan a les rutines numèriques de les calculadores científiques o dels programes de càlcul científic, com a les taules (que es feien servir no fa pas tants anys), s'utilitzen (de forma estàndard), les bases $10$ (logaritmes decimals o de Briggs) i la base $e=2,718281828 \ldots$ (logaritmes natural o de Neper , llatinització del cognom de John Napier).


[nota del autor]

¿ Es cierta la igualdad $\sqrt[n]{a+b}=\sqrt[n]{a}+\sqrt[n]{b}$ para cualesquiera $a,b \in \mathbb{R}$ y para todo $n\in \mathbb{Z}^{+}$ ? Justificar la respuesta.

SOLUCIÓN:
¿ Es cierta la igualdad $\sqrt[n]{a+b}=\sqrt[n]{a}+\sqrt[n]{b}$ para cualesquiera $a,b \in \mathbb{R}$ y para todo $n\in \mathbb{Z}^{+}$ ? Justificar la respuesta.

SOLUCIÓN:
Veamos que la igualada es falsa mediante un contraejemplo:

Consideremos $a=9$, $b=4$ i $n=2$. Entonces,
    $\sqrt[2]{4+9}=\sqrt[2]{13}$
y
    $\sqrt[2]{4}+\sqrt[2]{9}=2+3=5$
sin embargo, es claro que
    $\sqrt[2]{13}\neq 5$
luego podemos afirmar que
      $\sqrt[n]{a+b} \neq \sqrt[n]{a}+\sqrt[n]{b}$
$\square$

[nota del autor]

sábado, 7 de septiembre de 2013

El número $e$ y el problema del interés compuesto ( Artículo escrito en catalán )

El nombre $e$ - nombre transcendent i, per tant, irracional - apareix en molts càlculs i problemes ; per exemple, en la successió de terme general $a_n=\big(1+\dfrac{1}{n}\Big)^n$, on $n$ és un nombre natural, de tal manera que el valor del terme avançat de la successió és igual al nombre $2,718281 \ldots$ i es demostra que, en el límit (per a valors de $n$ tant grans com vulguem), és un nombre que anomenem $e$. Aquesta quantitat apareix ja en els treballs de John Napier (segle disset) sobre el càlcul logarítmic; $e$ és la base dels logaritmes naturals (també anomenats neperians).


El nombre $e$ apareix, per exemple, en el problema de l'interès compost. Vegem-ho. Considerem que dipositem una unitat monetària en un compte bancari a una taxa d'interès anual $i$ (expressada en tant per u) i durant un interval de temps de $t$ anys; i de tal manera, que els interessos es facin efectius $f$ vegades a l'any.


El capital, al cap de $t$ anys vindrà donat per l'expressió

$C(t)=\Big(1+\dfrac{i}{f}\Big)^{f\,t}$

expressió que, de forma equivalent, es pot escriure també així

$C(t)=\Bigg(\Big(1+\dfrac{1}{\frac{f}{i}}\Big)^{\frac{f}{i}}\Bigg)^{i\,t}$

i, per tant, en un cas ideal (quan $ f \rightarrow \infty $ ), tendeix a

$C(t)=e^{i\,t}$

Evidentment, si tenim en compte que hom diposita $C_0$ unitats monetàries, l'expressió queda de la forma

$C(t)=C_{0}\,e^{i\,t}$



Com es fa ben evident, el rendiment d'aquest producte bancari creix amb el valor de $f$. Acabem de veure l'expressió ideal en el límit. En aquest sentit, per tal de donar una idea suficientment clara del rendiment del producte, hom fa ús, sovint, de la “taxa anual equivalent” (T.A.E.) la qual es defineix com la taxa d'interès que, de forma equivalent, en un any produeix els mateixos interessos que el producte bancari contractat a una determinada taxa d'interès anual nominal $i$ i a una determinada freqüència de capitalització anual, $f$.


Vegem com es pot calcular el valor d'aquesta taxa anual equivalent. En $1$ any, una unitat monetària (u.m.) dipositada produeix $1+\text{T.A.E.}$ (u.m.), quantitat que, per altra banda, és igual a $\big(1+\dfrac{i}{f}\big)^{f}$ (u.m.)

Igualant ambdues expressions trobem

$\text{T.A.E.}=\Big(1+\dfrac{i}{f}\Big)^{f}-1$

On hem de remarcar que $\text{T.A.E.} \; \uparrow$ quan $f \; \uparrow$.
$\square$

[autoría]

sábado, 8 de septiembre de 2012

Demostrar que la regla de derivación $\Big(x^{n}\Big)^{'}=n\,x^{n-1} \quad \quad \text{per a} \quad \ k \in \mathbb{N}$ también es válida si $k \in \mathbb{R}$ [ Artículo escrito en catalán ]

Enunciat:
  Demostreu que la regla de derivació
$\Big(x^{n}\Big)^{'}=n\,x^{n-1} \quad \quad \text{per a} \quad \ k \in \mathbb{N}$
també és vàlida, en general, per a $k \in \mathbb{R}$


Resolució:

Considerem $y=x^k$

Extraiem logaritmes a cada membre

$\ln{y}=k\,\ln{x}$

i, derivant (a cada costat de la igualtat), podem escriure

$\dfrac{1}{y}\,\cdot\,y^{'}=k\,\cdot\,\dfrac{1}{x}$

llavors, aïllant $y^{'}$ del primer membre

$y^{'}=y\,\cdot\,\dfrac{k}{x}$

que, donada la definició de $y$, s'escriu

$y^{'}=x^{k}\,\cdot\,\dfrac{k}{x}$

i, simplificant

$y^{'}=k\,\cdot\, x^{k-1}$


$\square$

[autoría]