viernes, 8 de mayo de 2015

Demostrar que una forma de calcular la covarianza ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Donat el conjunt de $N$ valors emparellats $\{x_i,y_i\}\,\,(i=1,2,\ldots,N)$ de les variables estadístiques $X$ i $Y$, demostreu que la covariància definida de la forma
$\displaystyle \text{Cov}(X,Y)=\dfrac{1}{N}\sum_{i=1}^{N}\,\big(x_i-\bar{x}\big)\big(y_i-\bar{y}\big)$
es pot cal calcular també fent ús de l'expressió
$\displaystyle \dfrac{1}{N}\sum_{i=1}^{N}\,x_i\,y_i-\bar{x}\,\bar{y}$


Resolució:
De la definició
$\displaystyle \text{Cov}(X,Y)=\dfrac{1}{N}\sum_{i=1}^{N}\,\big(x_i-\bar{x}\big)\big(y_i-\bar{y}\big)$
i a partir de la propietat commutativa (de la multiplicació i de la suma) i de la p. distributiva de la multiplicació respecte de la suma podem escriure:
$\text{Cov}(X,Y)=$
    $\displaystyle=\dfrac{1}{N} \,\sum_{i=1}^{N}\,x_i\,y_i - \dfrac{\bar{x}}{N}\,\sum_{i=1}^{N}\,x_i-\dfrac{\bar{y}}{N}\,\sum_{i=1}^{N}\,y_i+\bar{x}\,\bar{y} \quad \quad (1)$
            [ Observació: l'últim sumand resulta de
            $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{N}\,\bar{x}\,\bar{y}=N\,\dfrac{1}{N}\,\bar{x}\,\bar{y}=\bar{x}\,\bar{y}$]
i tenint en compte que
        $\displaystyle \bar{x}=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{N}\,x_i$
        $\displaystyle \bar{y}=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{N}\,y_i$
podem posar l'expressió (1) de la forma
    $\displaystyle \dfrac{1}{N} \,\sum_{i=1}^{N}\,x_i\,y_i - \bar{x}\,\bar{y} - \bar{y}\,\bar{x} + \bar{x}\,\bar{y}$
amb la qual cosa ens queda
    $\displaystyle \text{Cov}(X,Y)=\dfrac{1}{N} \,\sum_{i=1}^{N}\,x_i\,y_i - \bar{x}\,\bar{y}$
$\square$

[nota del autor]

Calcular la probabilidad de que entre los cuatro hijos de ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Calculeu la probabilitat que entre els quatre fills d'una parella hi hagi com a màxim 3 nois.


Resolució:
Anomenem $X$ a la variable aleatòria discreta "nombre de nois entre els quatre fills". Naturalment, els valors de $X$ són $\{0,1,2,3,4\}$, i el model matemàtic amb què es distribueixen aquests valors correspon a una distribució binomial, amb $p=\frac{1}{2}$ (probabilitat que un fill escollit a l'atzar sigui un noi) i $n=4$ (nombre de proves repetides); és a dir, $X \sim B(4,\frac{1}{2})$


La probabilitat demanada la podem expressar de la forma
$P(X \le 3)$
i tenint en compte que
$\displaystyle \sum_{i=0}^{4}\,P(X=i)=1$
és clar que
$P(X \le 3)=1-P(X=4)$
    $=1-\big(\frac{1}{2}\big)^4$
    $=\dfrac{15}{16}$
    $\approx 94,75 \, \%$
$\square$

[nota del autor]

miércoles, 6 de mayo de 2015

Calcular el límite de la sucesión ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Calculeu el límit de la successió de nombres reals de terme general
    $a_{n}=\sqrt{n}-\sqrt{n+1}$


Solució:
En passar al límit

    $\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty}\,\sqrt{n^3}-\sqrt{n+1}$

ens trobem amb una indeterminació del tipus $\infty - \infty$
que mirarem de desfer multiplicant i dividint per l'expressió conjugada

    $\sqrt{n^3}+\sqrt{n+1}$

llavors,
    $\displaystyle \lim_{n \rightarrow \infty}\,\sqrt{n^3}-\sqrt{n+1}$

      $\displaystyle=\lim_{n \rightarrow \infty}\,\dfrac{\big(\sqrt{n^3}-\sqrt{n+1}\big)\big(\sqrt{n^3}+\sqrt{n+1}\big)}{\sqrt{n^3}+\sqrt{n+1}}$

        $\displaystyle=\lim_{n \rightarrow \infty}\,\dfrac{\big(\sqrt{n^3}\big)^2-(n+1)}{\sqrt{n^3}+\sqrt{n+1}}=\lim_{n \rightarrow \infty}\,\dfrac{n^{\frac{3}{2}}-(n+1)}{n^{\frac{3}{2}}+(n+1)^{\frac{1}{2}}}$

i dividint el numerador i el denominador per $n^{\frac{3}{3}}$,

        $\displaystyle=\lim_{n \rightarrow \infty}\,\dfrac{1-n^{-\frac{1}{2}}-n^{-\frac{3}{2}}}{1+\big(\frac{n+1}{n^3}\big)^{\frac{1}{2}}}$

        $\displaystyle=\lim_{n \rightarrow \infty}\,\dfrac{1-\frac{1}{\sqrt{n}}-\frac{1}{\sqrt{n^3}}}{1+\sqrt{\frac{n+1}{n^3}}}$

i tornant, ara, a passar al límit,

        $=\dfrac{1-0-0}{1+0}$

        $=1$

$\square$


[nota del autor]

lunes, 27 de abril de 2015

En un examen de tipo test ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Un examen de tipus test consta de $20$ preguntes. Cada pregunta es pot contestar marcant tan sols una opció d'entre cinc, i tan sols una d'aquestes cinc és la resposta correcta. Cada pregunta ben contestada val un punt i cada pregunta mal contestada val menys un quart de punt. No es pot deixar cap pregunta en blanc. Suposant que un alumne realitzi el test a l'atzar, us demanem: a) quina és la puntuació que pot esperar ?, b) en una escala lineal de $0$ a $10$, quina nota (aproximada a un nombre natural) li correspondria ?.

Solució:

  a)
Designem amb $X$ la variable aleatòria "puntuació obtinguda" en la realització del test (contestant a l'atzar). En cada pregunta hom pot obtenir un punt amb probabilitat (d'encert) igual a 1/5 ; o bé, menys un quart de punt, amb probabilitat (de fallar) igual a 4/5. Tenint en compte que el test consta de vint preguntes i que totes estan valorades de la mateixa manera, la puntuació màxima que es pot obtenir és de 20 punts i la mínima de -5 punts. L'esperança matemàtica de la variable aleatòria $X$ es calcula, doncs, fàcilment:
    $E[X]=20\,\big(-\dfrac{1}{4} \cdot \dfrac{4}{5}+1\cdot \dfrac{1}{5}\big)$
                $=0 \quad \text{punts}$

  b)
Per expressar la puntuació obtinguda en una escala lineal $y$, del zero al 10, determinarem la recta que passa pels punts extrems, de coordenades: $x=-5$ i $y=0$; i, $x=20$ i $y=10$, respectivament.
Aquesta recta, expressada en forma contínua, s'escriu
    $\dfrac{x-(-5)}{20-(-5)}=\dfrac{y-0}{10-0}$
i, d'aquí, aïllant $y$, obtenim la recta en forma explícita
    $y=\dfrac{2}{5}\,x+2$
Per tant, si $x=0$ (en una escala de -5 a 20), substituint s'obté
    $y=\dfrac{2}{5}\cdot 0+2$
        $=2$ (en una escala de 0 a 10)
$\square$

[nota del autor]

viernes, 24 de abril de 2015

Se sabe que dos kilogramos de fruta ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Sabem que dos quilos de fruita A i tres quilos de fruita B costen tretze euros. També sabem que tres quilos de fruita A i dos quilos de fruita B costen dotze euros. Quant val cada quilo de fruita A ? Quant val cada quilo de fruita B ?.

Solució:
Anomenem:
    $a$ al preu del quilo de fruita A
    $b$ al preu del quilo de fruita B

Llavors, d'acord amb l'enunciat, tenim
      $\left\{\begin{matrix}2\,a &+& 3\,b & = & 13\\ 3\,a &+& 2\,b & = & 12\\ \end{matrix}\right.$

Multiplicant els dos membres de la primera equació per $-3$ i els de la segona per $2$
podrem escriure el següent sistema equivalent a l'original (ens proposem resoldre'l pel mètode de reducció)

      $\left\{\begin{matrix}-6\,a &-& 9\,b & = & -39\\ 6\,a &+& 4\,b & = & 24\\ \end{matrix}\right.$

Sumant la primera amb la segona, s'anul·len els termes en $a$, i obtenim una equació més senzilla i on no figura la primera incògnita, que és compatible amb les equacions originals:

      $5\,b=15$
i d'aquí, aïllant la incògnita, trobem

        $b=3 \; \dfrac{\text{euro}}{\text{kg}}$

Per obtenir el valor de $a$, substituïm el resultat que acabem de trobar a la primera equació ( podríem, naturalment, substituir-lo també a la segona ) i trobem

      $2\,a+3 \cdot 3=13$
i d'aquí
      $2\,a=13-9$
      $2\,a=4$
per tant
      $a=2 \; \dfrac{\text{euro}}{\text{kg}}$

$\square$

[nota del autor]

domingo, 5 de abril de 2015

Algunas propiedades de la varianza y de la media ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:

Considerem una variable estadística $X$ i $n$ valors $\{x_1,\ldots,x_n\}$, amb freqüències $\{f_1,\ldots,f_n\}$
tals que
      $\displaystyle \sum_{i=1}^{n}\,f_i=N$
on $N$ és el nombre total de valors de $X$.

Llavors, coneguda la mitjana arimètica de $X$, $\bar{x}$, us demanem:
    a) Si sumem una constant $m$ a cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la mitjana aritmètica ?
    b) Si multipliquem per una constant $k$ cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, el valor de la mitjana aritmètica ?


Solució:
Tenint en compte que la mitjana aritmètica $\bar{x}$ es defineix de la forma
    $\displaystyle \bar{x} \underset{\text{(def)}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
  (a)
En aquest cas, ara, la mitjana aritmètica pren el valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(x_i+m)\,f_i=\dfrac{1}{N}\,\Big(\sum_{i=1}^{n}\,m\,f_i+\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i\Big)$
                                      $\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,m\,f_i+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,m\,\sum_{i=1}^{n}\,f_i+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=\dfrac{m}{N}\,N+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=m+\bar{x}$

  (b)
Tenint en compte el que es diu en aquest segon apartat, la mitjana aritmètica pren, ara, el següent valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(k\,x_i)\cdot f_i=k\,\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i=k\,\bar{x}$

$\square$

Enunciat:

Considerem una variable estadística $X$ i $n$ valors $\{x_1,\ldots,x_n\}$, amb freqüències $\{f_1,\ldots,f_n\}$
tals que
      $\displaystyle \sum_{i=1}^{n}\,f_i=N$
on $N$ és el nombre total de valors de $X$.

Llavors, coneguda la mitjana arimètica de $X$, $\bar{x}$ i la variància $\sigma^2$ de $X$, us demanem:
    a) Si sumem una constant $m$ a cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la variància ?
    b) Si multipliquem per una constant $k$ cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la variància ?


Solució:

Recordem les definicions:
    $\displaystyle \bar{x} \underset{\text{def}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
    $\displaystyle \overline{x^2} \underset{\text{def}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}^2\,f_i$
    $\displaystyle \sigma^2 \underset{\text{def}}{=}\sum_{i=1}^{n}\,\big(x_i-\bar{x}\big)^2\,f_i=\overline{x^2}-(\bar{x})^2$

  (a)
Si la nova mitjana aritmètica és, ara, $\bar{x}+m$, la variància serà igual a
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(x_i+m)^2\,f_i-(\bar{x}+m)^2=$
$\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\big(x_{i}^{2}+2\,m\,x_i+m^2\big)\,f_i-(\bar{x}+m)^2$
$\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}^{2}\,f_i+\dfrac{2\,m}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}\,f_i+\dfrac{m^2}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,f_i-\big((\bar{x})^2+2\,m\,\bar{x}+m^2\big)$
$\displaystyle=(\overline{x^2}+2\,m\,\bar{x}+m^2)-\big((\bar{x})^2+2\,m\,\bar{x}+m^2\big)$
$\displaystyle=\overline{x^2}-\big(\bar{x})^2$
$\displaystyle=\sigma^2$

  (b)
Tenint en compte que la nova mitjana aritmètica és, ara, $k\,\bar{x}$, la variància prendrà el següent valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(k\,x_i)^2\,f_i-(k\,\bar{x})^2=$
$\displaystyle=k^2\,\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}x_{i}^{2}\,f_i-k^2\,(\bar{x})^2$
$\displaystyle=k^2\,\overline{x^2}-k^2\,(\bar{x})^2$
$\displaystyle=k^2\,\Big(\overline{x^2}-(\bar{x})^2\Big)$
$\displaystyle=k^2\,\sigma^2$



$\square$

[nota del autor]