viernes, 24 de abril de 2015

Se sabe que dos kilogramos de fruta ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Sabem que dos quilos de fruita A i tres quilos de fruita B costen tretze euros. També sabem que tres quilos de fruita A i dos quilos de fruita B costen dotze euros. Quant val cada quilo de fruita A ? Quant val cada quilo de fruita B ?.

Solució:
Anomenem:
    $a$ al preu del quilo de fruita A
    $b$ al preu del quilo de fruita B

Llavors, d'acord amb l'enunciat, tenim
      $\left\{\begin{matrix}2\,a &+& 3\,b & = & 13\\ 3\,a &+& 2\,b & = & 12\\ \end{matrix}\right.$

Multiplicant els dos membres de la primera equació per $-3$ i els de la segona per $2$
podrem escriure el següent sistema equivalent a l'original (ens proposem resoldre'l pel mètode de reducció)

      $\left\{\begin{matrix}-6\,a &-& 9\,b & = & -39\\ 6\,a &+& 4\,b & = & 24\\ \end{matrix}\right.$

Sumant la primera amb la segona, s'anul·len els termes en $a$, i obtenim una equació més senzilla i on no figura la primera incògnita, que és compatible amb les equacions originals:

      $5\,b=15$
i d'aquí, aïllant la incògnita, trobem

        $b=3 \; \dfrac{\text{euro}}{\text{kg}}$

Per obtenir el valor de $a$, substituïm el resultat que acabem de trobar a la primera equació ( podríem, naturalment, substituir-lo també a la segona ) i trobem

      $2\,a+3 \cdot 3=13$
i d'aquí
      $2\,a=13-9$
      $2\,a=4$
per tant
      $a=2 \; \dfrac{\text{euro}}{\text{kg}}$

$\square$

[nota del autor]

domingo, 5 de abril de 2015

Algunas propiedades de la varianza y de la media ... ( Artículo escrito en catalán )

Enunciat:

Considerem una variable estadística $X$ i $n$ valors $\{x_1,\ldots,x_n\}$, amb freqüències $\{f_1,\ldots,f_n\}$
tals que
      $\displaystyle \sum_{i=1}^{n}\,f_i=N$
on $N$ és el nombre total de valors de $X$.

Llavors, coneguda la mitjana arimètica de $X$, $\bar{x}$, us demanem:
    a) Si sumem una constant $m$ a cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la mitjana aritmètica ?
    b) Si multipliquem per una constant $k$ cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, el valor de la mitjana aritmètica ?


Solució:
Tenint en compte que la mitjana aritmètica $\bar{x}$ es defineix de la forma
    $\displaystyle \bar{x} \underset{\text{(def)}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
  (a)
En aquest cas, ara, la mitjana aritmètica pren el valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(x_i+m)\,f_i=\dfrac{1}{N}\,\Big(\sum_{i=1}^{n}\,m\,f_i+\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i\Big)$
                                      $\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,m\,f_i+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,m\,\sum_{i=1}^{n}\,f_i+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=\dfrac{m}{N}\,N+\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
                                      $\displaystyle=m+\bar{x}$

  (b)
Tenint en compte el que es diu en aquest segon apartat, la mitjana aritmètica pren, ara, el següent valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(k\,x_i)\cdot f_i=k\,\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i=k\,\bar{x}$

$\square$

Enunciat:

Considerem una variable estadística $X$ i $n$ valors $\{x_1,\ldots,x_n\}$, amb freqüències $\{f_1,\ldots,f_n\}$
tals que
      $\displaystyle \sum_{i=1}^{n}\,f_i=N$
on $N$ és el nombre total de valors de $X$.

Llavors, coneguda la mitjana arimètica de $X$, $\bar{x}$ i la variància $\sigma^2$ de $X$, us demanem:
    a) Si sumem una constant $m$ a cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la variància ?
    b) Si multipliquem per una constant $k$ cada valor $x_i$, per a tot $i=1,\ldots,n$, quant val, ara, la variància ?


Solució:

Recordem les definicions:
    $\displaystyle \bar{x} \underset{\text{def}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_i\,f_i$
    $\displaystyle \overline{x^2} \underset{\text{def}}{=} \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}^2\,f_i$
    $\displaystyle \sigma^2 \underset{\text{def}}{=}\sum_{i=1}^{n}\,\big(x_i-\bar{x}\big)^2\,f_i=\overline{x^2}-(\bar{x})^2$

  (a)
Si la nova mitjana aritmètica és, ara, $\bar{x}+m$, la variància serà igual a
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(x_i+m)^2\,f_i-(\bar{x}+m)^2=$
$\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\big(x_{i}^{2}+2\,m\,x_i+m^2\big)\,f_i-(\bar{x}+m)^2$
$\displaystyle=\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}^{2}\,f_i+\dfrac{2\,m}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,x_{i}\,f_i+\dfrac{m^2}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,f_i-\big((\bar{x})^2+2\,m\,\bar{x}+m^2\big)$
$\displaystyle=(\overline{x^2}+2\,m\,\bar{x}+m^2)-\big((\bar{x})^2+2\,m\,\bar{x}+m^2\big)$
$\displaystyle=\overline{x^2}-\big(\bar{x})^2$
$\displaystyle=\sigma^2$

  (b)
Tenint en compte que la nova mitjana aritmètica és, ara, $k\,\bar{x}$, la variància prendrà el següent valor:
    $\displaystyle \dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}\,(k\,x_i)^2\,f_i-(k\,\bar{x})^2=$
$\displaystyle=k^2\,\dfrac{1}{N}\,\sum_{i=1}^{n}x_{i}^{2}\,f_i-k^2\,(\bar{x})^2$
$\displaystyle=k^2\,\overline{x^2}-k^2\,(\bar{x})^2$
$\displaystyle=k^2\,\Big(\overline{x^2}-(\bar{x})^2\Big)$
$\displaystyle=k^2\,\sigma^2$



$\square$

[nota del autor]

sábado, 4 de abril de 2015

Correlación lineal ( comentarios ). [ artículo escrito en catalán ]


[nota del autor]

Matemàtica financera. Amortizació i capitalització

Suposem que dipositem $1 \, \text{\euro}$ durant $t$ anys a una taxa d'interès anual $i$ (expressada en tant per u). Llavors, al final del primer any el capital (més els interessos) serà igual a $1+i$; aquesta quantitat, al llarg del 2n any produirà els respectius interessos $(1+i)\,i$ que, afegits a aquesta quantitat, donen el capital total acumulat al final del 2n any
$(1+i)\,i+(1+i)$, expressió que, extraient factor comú, queda igual a $(1+i)^2$. Al final del tercer anys - fent un càlcul anàleg - trobarem un capital acumulat igual a $(1+i)^2$; i, així, successivament. Podem inferir de tot això que al cap de $t$ anys hi haurà acumulat un capital igual a $(1+i)^t$. Naturalment, si enlloc de $1\,\text{\euro}$ dipositem $C_0$ euros, el capital acumulat serà igual a
$C_{0} \,(1+i)^t$.
Heus aquí, per tant, la fórmula del capital acumulat al cap de $t$ anys
$C(t)=C_{0} \,(1+i)^t$
Cal tenir en compte que si la freqüència $f$ amb què es fan efectius els interessos al llarg d'un any és més gran que u (per exemple, semestralment: $f=2$; o bé trimestralment, $f=4$), caldrà matisar-ho en la fórmula anterior, i s'escriurà, doncs, de la manera següent:
$C(t)=C_{0} \,(1+\frac{i}{f})^{t \,f}$

Cal tenir en compte que com més gran sigui el valor de $f$ més gran serà el valor del capital final; per això us recomano que llegiu l'escrit d'aquest mateix blog, resenyat a sota, on apareix la noció de taxa anual equivalent (T.A.E.), molt important per entendre l'oferta dels productes bancaris. En l'escrit, també s'exposa com, en el límit ( quan $f >> 1 $ ) apareix el nombre transcendent $e$ (base dels logaritmes neperians) en la fórmula del paràgraf anterior.
[ http://matematiques-a-secundaria.blogspot.com.es/2011/12/el-nombre-e.html ]


AMORTITZACIÓ D'UN PRÈSTEC

Per amortitzar un prèstec de quantia $P$, consdierem que paguem una quantitat anual $a$ durant $t$ anys. L'anualitat es paga al final de l'any, i comporta uns interessos - que ens ajudaran a amortitzar la quantitat que ens han prestat - i que es fan efectius al final; així, la primera anualitat aporta $a\,(1+i)^{t-1}$; la segona (dipositada al final del 2n any), $a\,(1+i)^{t-2}$; la tercer, $a\,(1+i)^{t-3}$; i així successivament, fins a l'última (que, naturalment, no dóna interessos), $a$. Sumant aquestes quantitats
$a\,(1+i)^{t-1}+a\,(1+i)^{t-2}+a\,(1+i)^{t-3}+\ldots+a\,(1+i)+a$
obtenim (suma de $t$ termes d'una successió geomètrica de raó igual a $1+i$)

$a \, \dfrac{(1+i)^t-1}{i} \quad \quad \quad (1)$
Per contra, la quantitat $P$ prestada també dóna interessos a favor de l'entitat que els ha prestat i, per tant, en sumar-los a la quantitat (capital) nominal que s'havia prestat fan un total de

$P\,(1+i)^t \quad \quad \quad (2)$

Finalment, calcularem el valor de les aportacions periòdiques (anuals). És obvi que les quantitats (1) i (2) han de tenir el mateix valor; per tant

$a \, \dfrac{(1+i)^t-1}{i} = P\,(1+i)^t$

I, aïllant $a$ trobem

$a=P \cdot \dfrac{i}{1-(1+i)^{-t}}$

Si enlloc de fer les aportacions anualment es fan $f$ vegades a l'any, la fórmula anterior queda de la forma

$a=P \cdot \dfrac{\frac{i}{f}}{1-(1+\frac{i}{f})^{- t\,f}}$


CAPITALITZACIÓ

Un dels productes que ofereixen les entitats bancàries consisteix a capitalitzar una determinanda quantitat $C$ al llarg d'un nombre d'anys $t$, de la següent manera: a començament de - per exemple - cada any, cal dipositar en un compte bancari una quantitat $a$ (que anomenarem anualitat) i que produeix uns interessos al llarg del temps que hi roman dipositada (sense moure-la) segons una taxa d'interès anual $i$ (que, a les fórmules que exposarem a continuació, ve donada en tant per u).

La primera anualitat, que imposem al començament del primer any, queda dipositada durant $t$ anys i, per tant, al final es converteix en $a\,(1+i)^{t}$; la segona (dipositada en començar el segon any) es convertirà en $a\,(1+i)^{t-1}$; la tercera anualitat, en $a\,(1+i)^{t-2}$; i així successivament, fins a l'última anualitat que es aporta $a\,(1+i)$. Sumant aquestes $t$ termes (quantitats)
$a\,(1+i)^{t}+a\,(1+i)^{t-1}+a\,(1+i)^{t-2}+\ldots+a\,(1+i)^2+a\,(1+i)$
obtenim la quantitat que, d'aquesta manera, capitalitzarem al final (suma de $t$ termes d'una successió geomètrica de raó igual a $1+i$ )

$C=a \, \dfrac{1+i}{i} \, \left[(1+i)^t-1 \right]$

Si enlloc de fer les aportacions anualment es fan $f$ vegades a l'any, la fórmula anterior queda de la forma

$C=a \, \dfrac{1+\frac{i}{f}}{\frac{i}{f}} \, \left[(1+\frac{i}{f})^{f\,t}-1 \right]$

$\square$

[nota del autor]

domingo, 22 de marzo de 2015

Exemples de càlcul amb logaritmes


Propietats dels logaritmes

Propietat fonamental:

Per poder resoldre els següents equacions farem servir
la propietat fonamental:
$\log_{b}{a}=l \Leftrightarrow b^l=a$
on $b$ (el valor de la base logarítmica) i $a$ (el valor de l'anti-logaritme) són nombres reals positius i $l$ (el valor del logaritme) és un nombre real
$-\infty < l < \infty$






Es compleixen també aquestes altres propietats:

  1. $\log_{b}{m\cdot n}=\log_{b}{m}+\log_{b}{n}$

  2. $\log_{b}{\big(m / n\big)}=\log_{b}{m}-\log_{b}{n}$

  3. $\log_{b}{m^n}=n\,\log_{b}{m}$

  4. $\log_{b}{1}=0$

  5. $\log_{b}{0}=-\infty$

Exemples resolts

Exemple 1

Equació: $5^x=2$ Resolució: $\ln{\big(5^x\big)}=\ln{2}$ d'on $x\,\ln{5}=\ln{2}$ i d'aquí $x=\dfrac{\ln{5}}{\ln{2}}$

Exemple 2

Equació: $\log_{3}{x}=2$ Resolució: $\log_{3}{x}=2 \Rightarrow 2^3=x$ i d'aquí $x=8$

Exemple 3

Equació: $\log_{x}{3}=4$ Resolució: $\log_{x}{3}=4 \Rightarrow x^4=3$ per tant $x=3^{\frac{1}{4}}=\sqrt[4]{3}$

Exemple 4

Equació: $3^{2x}-3^x-2=0$ Resolució: Si, primer de tot, canviem la denominació (canvi de variable) fent $z=3^x$, l'equació original es transforma en una equació polinòmica de 2n grau $t^2-t-2=0$ que té com a solució els nombres $t_1=2$i $t_2=-1$

Per acabar, cal determinar els valors de $x$ corresponents; per això, cal desfer el canvi de variable. Trobem que del primer valor de $t$ s'obté la solució $3^x=2 \Rightarrow x = \dfrac{\ln{2}}{\ln{3}}$ i, pel que fa al segon valor (negatiu) $3^x=-1$ no aporta cap nou valor a la solució, atès que $\ln{(-1)}$ (el logaritme d'un nombre negatiu no està definit)

Exemple 5

$\left.\begin{matrix} 2\,\log{x}+3\,\log{y}=5\\ \\ \log{x}+\log{y}=2\\ \end{matrix}\right\}$

Multiplicant per $-2$ ambdos membres de la segona equació i sumant membre a membre la primera amb la segona equació equivalent trobem una equació amb una sola variable: $\log{y}=1 \Rightarrow y=10$

Per altra banda, i tornant al sistema d'equacions original, multiplicant per $-3$ ambdos membres de la segona equació i sumant membre a membre la primera amb la segona equació equivalent trobem una equació amb una sola variable: $-\log{x}=-1 \Rightarrow x=10$

Exemple 6

$\left.\begin{matrix} 2^x+3^y=1\\ \\ 4 \cdot 2^x+5\cdot 3^y=6\\ \end{matrix}\right\}$

Multiplicant per $-4$ ambdos membres de la primera equació i sumant - membre a membre - la primera i la segona equació equivalent, trobem una equació amb una sola variable: $3^y=2 \Rightarrow y=\dfrac{\ln{2}}{\ln{3}}$

Per altra banda, i tornant al sistema d'equacions original, multiplicant per $-5$ ambdos membres de la segona equació i sumant (membre a membre) la primera amb la segona equació equivalent, trobem una equació amb una sola variable: $-2^x=1 \Rightarrow x=0$.

Exemple 7

$\log{(x+\sqrt{3})}+\log{(x-\sqrt{3})}=0$

Aquesta equació es pot escriure de la forma $\log{\big((x+\sqrt{3})(x+\sqrt{3})\big)}=0$ i d'aquí es dedueix que $(x+\sqrt{3})(x+\sqrt{3})=1$ ( ja que $\log_{b}{1}=0$ ). Finalment, haurem de resoldre aquesta equació algebraica: $(x+\sqrt{3})(x-\sqrt{3})=1$ és equivalent a $x^2-4=0$ d'on obtenim com a solució els valors $x_1=-2$ i $x_2=2$; no obstant, només podem acceptar el valor $x_2=2$, perquè el negatiu ( $x_1=-2$ ) fa que els argments dels logaritmes de l'equació donada siguin negatius (el logaritme d'un nombre negatiu no està definit). $\square$

[nota del autor]

viernes, 20 de marzo de 2015

Un exercici bàsic sobre el problema de l'interès compost

Enunciat:
Primera part:
Considerem una quantitat $C_{0}$ (donada en unitats monetàries arbitràries ) que cada determinat interval de temps produeix un benefici que calculem com una part proporcional del valor de la quantitat acumulada a l'interval de temps anterior. Designem amb la lletra $i$ ( en tant per u ) aquesta part proporcional, i l'anomenarem taxa d'interès nominal ( referida al període de temps establert ). Quina quantitat queda acumulada al final de l'n-èssim interval de temps ? Quin benefici ( interès ) s'obté ?.

Segona part:
Volem fer un pla d'estalvis i, per això, dipositem un capital inicial $C_0$ de $600,00\,\text{euro}$ en un dipòsit bancari, a una taxa d'interès anual $i$ del $2\,\%$ un temps total de $2 \;\text{anys}$. Tenint en compte que la freqüència $f$ amb què es compatibilitzen els interessos és igual a $4$ ( trimestralment ), calculeu:
  a) El capital final $C_{final}$
  b) Els interessos finals $I$
  c) El valor de la taxa anual equivalent ( $\text{T.A.E.}$ ) d'aquest pla d'estalvis


Solució de la primera part:
Al final del primer interval la quantitat $C_0$ s'ha convertit en $C_0+C_0\,i$ que, per comoditat, expressem de la forma $C_{0}\,(1+i)$

Al final del segon interval, trobem $C_{0}\,(1+i)\,i+C_{0}\,(1+i)$ i, traient factor comú, es pot escriure de la forma $C_{0}\,(1+i)^2$

Al final del tercer interval, trobem $C_{0}\,(1+i)^2\,i+C_{0}\,(1+i)^2$ i, traient factor comú, es pot escriure de la forma $C_{0}\,(1+i)^3$

I, així, successivament, d'acord amb la regla de formació del valors dels termes d'una successió geomètrica. Per tant, és clar que al final de l'n-èssim interval trobarem una quantitat acumulada $C_n$ igual a $C_{0}\,(1+i)^n$

El benefici obtingut ( que anomenem interès compost i designem amb la lletra $I$ ) és, per definició, $C_n-C_0$ i, operant, s'escriu
$I=C_{0}\,(1+i)^n-C_0$
  $=C_0\,\big((1+i)^n-1\big)$

Solució de la segona part:
a)
Tenint en compte, ara, que, el nombre d'intervals $n$ és igual a $f\cdot t$ i que, per tant, la taxa d'interès que cal tenir en compte per a cada interval és igual a la taxa d'interes anual (nominal) dividida pel nombre d'intervals, $\frac{i}{f}$, podem escriure que el capital final $C_{final}$ és igual a
    $C_{final}=C_0\,\big(1+\frac{i}{f}\big)^{f\,t}$
                $=600,00\,\big(1+\frac{0,02}{4}\big)^{4\cdot 2}$
            $\approx             624,42\;\text{euro}$

b)
El benefici o ( interès final ) és igual a $C_{final}-C_0$, és a dir, $24,42\; \text{euro}$

c)
A partir de la freqüència $f$ amb què es fan efectius els interessos periòdicament, i, de la taxa d'interès nominal $i$, la taxa anual equivalent $\text{T.A.E.}$ es una estimació del rendiment d'un producte financer. Aquesta taxa anual equivalent ( $\text{T.A.E.}$ ) es calcula igualant els interessos que produeix un determinat capital inicial $C_0$ durant un any ( $t=1$ ) comptant: d'una banda, els interessos que produeix d'acord a una taxa d'interès igual a la taxa anual equivalent $\text{T.A.E}$ ( que, precisament, volem calcular), i, de l'altra, els interessos que produeix el mateix capital inicial $C_0$ segons el mode d'interès compost establert ( a una taxa d'interès nominal $i$ i amb una freqüència de capitalització $f$ ).

Per comoditat ( i sense pèrdua de generalitat ) suposarem que el capital inicial $C_0$ és igual a una unitat monetària ( $C_0=1$ ); per tant, d'acord amb el que s'acaba de plantejar, escriurem la següent equació:
    $1+\frac{\text{T.A.E.}}{1}=\big(1+\frac{i}{f}\big)^{1\cdot f}$
d'on, aïllant la incògnita, que és la $\text{T.A.E.}$, arribem a l'expressió que ens ha de servir per calcular aquesta taxa anual equivalent:
    $\text{T.A.E.}=\big(1+\frac{i}{f}\big)^{1\cdot f}-1$

Finalment, substituint les dades del problema ( $i=0,02$   $f=4$ ), trobem el següent resultat:
    $\text{T.A.E.}=\big(1+\frac{0,02}{4}\big)^{1\cdot 4}-1$
                $= 0,02015(05\ldots)$
                $\approx 0,0202(\ldots) \rightarrow 2,02\,\%$

Nota 1:     Com que $f$ representa el nombre d'intervals de capitalització en un any, $f \ge 1$
Nota 2:     Cal remarcar el fet que $\text{T.A.E.} \ge i$ atès que si $f\;\uparrow$, $\text{T.A.E.}\;\uparrow$; en particular, si $f=1$, $\text{T.A.E.}=i$.

$\square$

[nota del autor]

martes, 17 de marzo de 2015

cuestiones sobre estadística descriptiva ( artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Un conjunt de valors d'una variable estadística $X$ presenta les següents característiques:
  (a) el polígon de freqüències és simètric respecte de la recta perpendicular a l'eix d'abscisses que passa per $\bar{x}$
  (b) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-s,\bar{x}+s]$ és del $80,5\%$
  (c) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-2s,\bar{x}+2s]$ és del $99,8\%$
  (c) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-3s,\bar{x}+3s]$ és del $99,9\%$
Es pot afirmar que el polígon de freqüències d'aquest conjunt de valors segueix el perfil d'una distribució normal ( campana de Gauss ) ?.

Solució:
La primera característica (a) sí que és pròpia d'una distribució normal o de Gauss; per contra, les altres tres, no. Si ho fossin, es compliria que:
  (i) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-s,\bar{x}+s]$ fóra del $68,26\%$
  (ii) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-2s,\bar{x}+2s]$ fóra del $95,44\%$
  (iii) el tant per cent de valors que es troben a l'interval $[\bar{x}-3s,\bar{x}+3s]$ fóra del $99,74\%$
Com es pot veure, el conjunt de valors donat és excessivament "punxegut" per poder-lo assemblar a una campana de Gauss.
$\square$

[nota del autor]